Crònica Anbaso Rajadell

Doncs desprès de sortir de festa la nit anterior (s'havia de celebrar la castanyada) i nomès dues hores i mitja de llit, agafo el cotxe i cap a Rajadell, un poble molt bonic ple de cases i masies restaurades que deuen valer un ronyo, part de l'altre i fetje inclosos.
Arribo d'hora, son les 8:15, vaig a inscriure'm, com es costum pillo un parell de talls de coca. Desprès prepara la bici i vaig a fer una volta de caletament, avui he agafat la doble. Hem sembla que la suspensió del darrera ha perdut aire al SPV, cachis! Vaig al cotxe a tota hostia per revisar-ho i m'entrestant donen la sortida... tanco el cotxe ràpidament i surto! Quan arribo ja han sortit tots, però al cap d'una estona els pillo.

El primer tram força suau, amb una baixada divertida i molt ràpida combinada amb un terra que rellisca per la humitat i pedres. Desprès la primera trialera i les primeres cues.
Seguim pedalant i pasem pel primer tunel que seran força habituals, alguns d'ells per on quasi no passa el cap, s'ha d'anar molt ajupit.
Agafem unes quantes trialeres més, no eren fàcils però tampoc excesivament dificil, però que al ser una cursa competitiva i sumat al cansament dels primers corredors, provoca unes quantes caigudes sense excesiva importàncis (vaja que tots han sobreviscut).

Al primer avituallament no he parat ni he agafat aigua, que la donen en botella per anar més ràpid.
UN CRIT A LA GENT CICLISTA: Si sou uns màquines i esteu a punt de guayar la cursa, em sebla bé que pilleu ràpid l'aigua feu un parell de glops i la llenceu altre cop a prop del avituallament on la organització ho recolirà. EL QUE NO POT SER, es fer com un ciclista que anava amb mi cap al mig-final que pilla l'aigua i llença l'envàs mig buit al terra: NEN! que et penses que ets un pro o que? Un pro-guarro es el que ets!!!

El tram fins al segon avituallament s'ha fet molt llarg: avui m'he deixat oblidat el compta quilòmetres a casa i vaig perdut. Al avituallament un platàn sense parar.

Ara les trialeres es tornen més difícils, també hi ha una pujada no massa llarga però amb força pendent (he hagut de posar el plat petit i normalment no ho faig, tot i que la son també hi feia) i m'ha adelantat una noia! VISCA!!! Ànims a totes les dones que pràctiquen esports "minoritaris" per a elles.
Desprès el fre del darrere m'ha començat a fallar, merda! el cargol que fa de tope ha cedit fent que la maneta arribes fins al puny per haver de frenar, això m'ha minat la moral molt: sempre em passa alguna cosa...
Trialera super divertida abans d'arribar a meta.

Un cop a la meta: fruits secs, entrepà de buti, aigua i cap a casa.

M'ho he passat genial, tot i haver-hi hagut d'anar sol i amb moltissima son, ha valgut la pena i uns paisatges molt bonics.