Crònica Ermitanyos 2007

Arribo sobre les 7:50, 2,5ºC a fora, vaig a pagar i recollir la pulsereta que et donen i el tiquet del dinar (que al final no m'ho han demanat) i de pas provo el café que tenien una màquina de café magnífica, bonissim.
Trec la bici del cotxe, merda! la forquilla de suspensió (una Manitou Skareb Comp de la que n'estic enamorat) baixa fins a baix amb una facilitat bestial, la dec haver trencat en la pasada marxa de Manlleu. Que hi farem!

Surto cap a les 8:15 o 8:20, com es sortida lliure no hi han gens d'aglomeracins, S'AGRAEIX MOLT!

Vaig pedalant, molt fàcilment arribem als 20 km. llavors comença una ascensió d'uns 4-5 km. de 10 o 12%, un cop dalt al km. 25 el primer avituallament: Pà amb tomàquet, formatge, fuet, pernil salat (crec), torró de gema i avellana tova, mandarines, sucs, aigua (es clar!), ametlles i avellanes. Crec que no em deixo res! Quin tros d'avituallament, i el millor SENSE AGLOMERACIONS!!! Agafo 4 ametlles, 3 avellanes, un tros de cada de torró, un suc, un trosset petit de pà i una mandarina, i a corre!

Seguim pedalant sense gaire dificultat, arribo al km. 40 sense adonar-m'en.
Veiem un monestir molt xulo i arribem ja al segon avituallament, també hi ha una esglèsia, els que fagin la pedalada curta ens han abandonat a un poble (crec que era Os de civís), mateix menjar que al avituallament anterior excepte el pà, formatge i embotits. Pillo panses, avellanes, suc i mitja mandarina i seguim.

Ara desprès d'un 4-5 km. comença una pujada més dureta cap a una altre ermita, desprès de patir una mica arribem al tercer avituallament, més teca i a seguir. Aquí per baixar es pot triar entre trialera o pista, jo agafo pista que es una mica més llarg però el que hem permet la meva forquilla del davant, que en anteriors trialeres quasi salto per davant 3 vegades degut a que s'enfonsava i parava en sec.

Ens dirigim a Camarasa i a la última ermita, la més dura. Desprès d'una baixada xula arribem per carretera a Camarasa, jo em pensava que quedava poquet... pobret de mi.
Comencem l'ascensió a la última i més dura ermita, ascensió no massa dura pel desnivell (entre 12 i 8%) però molt llarga. Quan porto una estona llarga m'en penedeixo (i molt) d'haver agafat la bici rígida: les lumbars no m'aguanten més!!! He de baixar de la bici per caminar 1 km. era la única solució, HO SENTO! Desprès torno a muntar i segueixo seguint ara amb menys dolor. Arribo a dalt i un avituallament molt guai: HI HA PIZZAAAA!!!
Baixo (per una trialera molt fàcil i amb pocs bots) i ja pillem la carretera cap a Balaguer, uns 18 -20 km. finals.

Ja a Balaguer, guardo la bici i a dinar: menú del dia: fideua de carn (una especie de pilota o botifarra picant) i de postres pastís de xocolata calent... per veure: ví blanc o negre, cervesa, sucs o aigua. Cafetó (dos) i cap a casa.

Han estat un total de 95 km. finalment en 6:15 h. a temps parat, 6:40 h. temps total.
Hi havien força cartells per no perdres, potser algún punt era conflictiu degut a que era difil localitzar el cartell (si, els havies de buscar!) o hi havien cruilles i no els corresponents cartells. Els organitzadors o protecció civils i fins i tot els mossos, estaven tallant el trànsit pels moments on entravem a la carretera, CHAPEU!
El paisatge preciós, amb el pantà de Camarasa de fons, l'alçada on estaven dos de les ermites tenia una vista genial, no sabia que Balaguer tenia tant bon paisatge!
Ha fet força calor i molt de sol, un dia preciòs.

Es una d'aquelles curses on el seu elevat kilometratge i la meva malmesa esquena fan que arribi un moment que dius "Aquesta cursa la acabo per collons encara que desprès hagi de pasarme 2 dies al llit" però quan conduia altre cop cap a casa, un somriure dibuixava la meva cara, el somriure de la satisfacció de dir: jo la he acabat!
Per cert el genoll no m'ha molestat massa, això va bé...