Crònica IV Marxa Manlleu

He arribat a les 8:30, amb un fred que pelava: 0,5 graus a Vic i els camps gelats! Uix!

Amb el forro polar he anat a fer la inscripció i ens han rebut amb coca de sucre, de xocolata, tabletes de xocolata amb llet (no gaire bona), cafe... Genial la cosa comença bé, veig que els 20 eur. de la inscripció serveixen per algo (Nota: et podies inscriure de forma anticipada per "nomès" 15 eur. però a mi això no m'agrada: I si plou?). Dorsal Núm. 180.

Em canvio dins el cotxe: culotte llarg (de noia perquè m'els ha deixat la Gis), mallot i jaqueta amb mànigues de les que es poden treure.

Muntem la bici, fem proves i calentem. A les 9:05 donen el toc de sortida, apa doncs!

Caram! quin tou de noies bikers que hi ha avui.

Jo com sempre a les últimes files, que la cursa es molt llarga i no es questió d'estresar-se.

Com sempre primers km. agobiants per les masificacions, no es que hi haguès moltissima gent, però si que el camí era més aviat estret.

Cap al kilòmetre 9 o 10 primer avituallament, caram que d'hora! Mig platàn, got d'aigua (super fred) i sant tornem-hi!

Al cap d'uns 4 o 5 k. més ens endisem al bosc, primers trialeres estretes i retencions (molt poques doncs ja anava cap el mig del grup).

Anem tirant, ara el paisatje es preciòs: Prats i penyasegats com ens tenen acostumats per aquestes terres (si mai heu fer la de l'Esquirol ho sabreu). Si haguès tingut la càmara de ben segur que m'hi hauria parat a fer fotos.

Ara cap al km. 20 i poc ens trobem la divisió: Mitja o Llarga: Llarga per favor! Segon avituallament a 10 metres de la divisió (estava molt bé doncs hi havien dos avituallaments separats, un per la mitja i l'altra per la llarga. Fruits secs, platàn i ara una galeteta de xocolata i avall que fa baixada!

A partir d'aqui ja sabia que em tocaba pujada, el que no m'imaginava era que el terreny estiguès tant pedregos i trencat, bé si que m'ho imaginava, però ho vaig preguntar al club biker que organitza la sortida per mail i sense dubte em van dir que em portès la bici de XC (Una Giant XTC, ja us la presentaré algun dia...). Donaven ganes de pujar més depresa, però les pedres i el cul deien que no.

Al principi el terreny estava glaçat i sort d'això, doncs ha evitat que hi haguè molt de fang donades les plujes d'aquesta setmana. Desprès amb la quantitat de pedra que hi havia tant era.

Altre cop uns paisatges i panoràmiques increibles.

Anem fent i ens trobem el tercer avituallament crec que cap al km. 25, botifarrada, fruits secs i aigua. Aquest cop però em vaig menjant la buti mentre segueixo la ruta caminant amb la bici agafada: es que em feia un mal el cul i un genoll...

Ara toca baixada ràpida per desprès... pujar.

Segueixo fent i cada cop el paissatge es més bonic (de moment el mès bonic i variat que he vist en una cursa de MTB), masies velles amb prats verds, al costat de penya-segats, boscos amb la fulla aiguada de diversos colors per la tardor, boques de llop molt fosques nomès cobertes per la espesa vegetació dels arbres... precios!

Seguim pedalant i ara si s'em fa llarg, moment de debilitat i ganes de baixar de la bici, però poc desprès venen falsos plans que animen a pedalar fort i arribem al primer poble: Espunyola? Ara es pot pedalar molt ràpid, primer per carretera i desprès per pista, fet que fa que em salti dues senyals i hagi de tornar al camí de nou (res estrany en mi, bikers: si mai em veieu no em seguiu!).

Ara bé el temut tros per a mi que em va traumatitzar a la pedalada de l'esquirol de 2005: Un tros amb un trencats en pedra terribles! Vaig fent molt millor que l'any passat (el gimnàs ha fet efecte) doncs els braços no s'em han carregat. Però penso: pobre bici quina pallisa li estic fotent...

Arribem a un altre avituallament, que es el mateix que el segon de la ruta mitja ENS HAN FET FER UNA VOLTA DEL COPON. Fruits secs, plàtan, i agafo una pasta per desprès. M'ofereixen un entrepà de buti que els hi ha sobrat, però jo ja no puc menkar res més!

Ara el camí es molt més fàcil (apte per la gent de la ruta mitja) i rodador. Queden poques pujades i curtetes. Vaig força bé físicament a un 12 km/hora de mitja, però tinc el genoll esquerre que em fa molt de mal, uiui...

Tònica de part de la cursa: pujadetes i baixades amb pedra trencada tipus "cortados". Bueno, que hi farem. 

Últim avituallament (crec, doncs em puc haver saltat algun) ja tinc ganes d'acabar, el mal del genoll va a més. Paro ràpid per no refredar-me i que em faci més mal: NO HI HAN FRUITS SECS horreur! tros de plàtan i galeta de xocolata-me-la-he-guanyat-toma-premi pel mal que em fa el genoll.

Ens diuen que queda un pel de pujada i la resta baixada i que tot es pista i carretera, 8 km. per acabar. YUPIIII!: Mentida!

Al principi arribem a una carretera, molt wai, però desprès segueix el camí (lògic es MTB) però amb les pedres dels nassos en pujada. Ara es fàcil pujar-les doncs com vaig quasi sol ningú m'enprenya, però DIOSSSS el genoll... I les baixades: adivineu? Amb tallats de pedra.

No era gaire tros, es cert, però m'havia fet a la idea.

Volta pel poble i arribem a meta. Entrega de dorsal, suc de pot, tres croissant de xocolata petits (d'aquell que tenen un polsim blanc per fora i com nocilla per dins... mmmm) Vaig a recolir el premi però em diuen que he de presentar el tiquet que m'han donat amb el dorsal: Caaaap el cotxe. Pillo el tiquet, em donen el premi, que per cert es una tovallola molt maca amb el motiu de la marxa brodat. 

2 croissant més, jeje

Es la 13:30, i ja estic al cotxe. 14,5 graus a fora. Una marxa molt maca que recomano a tothom, especialment la llarga doncs veus uns paissatges que no es poden veure amb la mitja.

Els camins molt ben senyalitzats, nomès m'he passat de llarg unes 8 o 9 vegades, però me n'he adonat de seguida (no com la última Transiscar d'Agramunt!), estava senyalitzat tant per on havies d'anar, com per on no.

Força teca (massa, encara he guanyat pes en aquesta cursa!) i la gent com sol ser per les terres d'Osona: molt maca! "Ostres no cardis tu")

Espero que poguem repetir l'any vinent. Bé i ara si el genoll es posa bé (que ara em fa molt mal) a per la llarga de Balaguer!!! Al ataquerrrr